Llicenciada en Llengües Romàniques (Subsecció Italiana) per la Universitat de Barcelona, a través de Giuseppe Grilli marxa el 1974 a Nàpols com a lectora de llengua i literatura espanyoles. Assegura que «hi vaig ser molt ben rebuda i en tinc un record molt positiu des del punt de vista tant personal com intel·lectual. Nàpols era una ciutat problemàtica, però molt humana». Va ser professora d'aquesta universitat deu anys, i després es va traslladar a Florència, en què també va dedicar-se a l'ensenyament de català i, sobretot, de literatura catalana: «hi havia un gran mestre de l'hispanisme, Oreste Macrì, que sempre s'interessava per la qüestió catalana i allà vaig poder fer classes de català i autors de la nostra literatura.» Gairebé quaranta anys dedicats a l'ensenyament a Itàlia, durant els quals, paral·lelament, ha traduït i ha estudiat sempre a cavall de les dues cultures.

Traductora singular, ha traslladat a una llengua que no era la materna autors molt reconeguts: Llull, Papasseit i, és clar, Rodoreda. Explica que «per traduir demanava consell: els del Nord em deien una cosa i els de la Toscana, una altra. Bimbo, bambino...! I es barallaven entre ells, però era un procés molt enriquidor.» Saludes s'estrena en l'ofici de traduir el 1986 amb el conte «Semblava de seda» i, més tard, apareix la primera traducció italiana d'Aloma. El 1990 publica la segona traducció de La plaça del Diamant després d'adonar-se que la primera, de Giuseppe Cintoli, havia estat feta a partir de la castellana d'Enrique Sordo, i n'arrossegava les errades: «per exemple, en la primera plana, quan es descriuen les cafeteres de la rifa amb una taronja pintada, Sordo confon els pinyols amb els grills». Sobre la traducció de Saludes, Rosa Bertran afirma que ho fa «amb elegància exquisida», Antonio Tabucchi parla de «traducció esplèndida» i Maria Rosa Giacon explica que es tracta d'un text «proper i, se'n podria dir, fidel, entenent per fidelitat el respecte pel gènere retòric triat per l'escriptora catalana: aquella bellesa dura, però intensament lírica de l'estil.» De Rodoreda en tradueix també Mirall trencat (1993) i Quanta, quanta guerra... (1994), de Ramon Llull, la Doctrina pueril, i de Salvat-Papasseït una plaquette poètica.

Sara Serrano Valenzuela, "Anna Maria Saludes". Visat. Núm. 19 (Abril 2015)