visitant ::
identificació
|
|||||||||||||||
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español |
Pàgina inicial > D'Ací i d'Allà |
D'Ací D'allà —a partir del juliol de 1922 D'Ací i D'Allà— va ser una revista catalana que s'edità entre 1918 i 1936. Inicialment, tenia periodicitat mensual, però el 1931 començà a aparèixer cada tres mesos. D'Ací D'allà destaca per ser la primera revista catalana de caràcter europeu. S'oferia amb un embolcall editat amb luxe i incloïa textos sobre temes molt variats: actualitat, moda, arts, literatura, decoració, esports, cinema, etc. En síntesi, podríem dir que D'Ací D'allà s'emmirallava en la classe rica, culta, sofisticada i moderna d'Europa i dels Estats Units. El mensual va ser una iniciativa de l'Editorial Catalana —controlada pel polític regionalista Francesc Cambó—, que tenia com a objectiu «catalanitzar Catalunya, Balears i València en ço que hi ha de més dignificant en un poble, que és la cultura». El primer número va sortir sota la direcció de Josep Carner —també director de l'Editorial Catalana—, que al cap d'un any va cedir la tutela de la revista a l'escriptor i periodista Ignasi Folch i Torres. Entre els escriptors que hi col·laboraven, a banda de les traduccions d'autors estrangers, destaquen les següents plomes: Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili, Carles Riba, Aureli Capmany, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Lola Anglada, Josep Pla, etc. L'any 1924 —ja implantada la dictadura de Primo de Rivera— l'Editorial Catalana va traspassar la revista a Antoni López-Llausàs, propietari de la llibreria-editorial Catalònia, que va continuar editant la revista. En aquest moment, l'escriptor Carles Soldevila assumí la direcció de la publicació. Aquesta segona etapa es caracteritza per un augment notable de col·laboradors artístics i literaris, entre els quals hi havia Joaquim Sunyer, Josep Maria de Sagarra, Eugeni d'Ors i Carme Monturiol. L'últim número de D'Ací D'allà va aparèixer el mes de juny de 1936. En un dels textos, Eugeni d'Ors demanava a Picasso que fes una «autèntica obra mestra». Poc després, començà la Guerra Civil: l'escriptor s'uní al bàndol nacional i el pintor concebé el Guernica. Extret principalment de: Josep M. Cadena, “Cent anys de l'aparició de D'Ací i D'Allà”, Serra d'Or, núm. 697 (gener 2018), p 41-42 |