|
11.
|
|
|
"Elogi de la llengua, la paraula i la cultura"
/
Aragay, Ignasi
L'obra citada és el recull de cinc discursos al voltant de la llengua i la cultura catalana pronunciats a finals del XIX i principis del XX a l'Ateneu Barcelonès per Àngel Guimerà (1895), Valentí Almirall (1896), Joan Maragall (1903), Pompeu Fabra (1925) i Pere Coromines (1928). [...]
2016
Ara. Ara Llegim, 10 desembre 2016, p. 44 (Els llibres i les coses)
|
|
|
12.
|
|
|
13.
|
|
|
Apunts sobre exili, llengua i traducció
/
Bacardí, Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona)
Del resum de l'article: "A l'exili del 1939, la traducció hi va tenir un paper més aviat subsidiari. L'obra original hi era prioritària, perquè salvar els mots es va convertir en una urgència. [...]
2015
Caplletra, Núm. 58 (Primavera 2015), p. 159-182 (Monogràfic: Traducció i models lingüístics)
2 documentos
|
|
|
14.
|
Els 'heavy' contra els 'light', una polèmica d'arrels decimonòniques
/
Pla Nualart, Albert
En l'edició especial del diari dedicada al futur de la llengua catalana, l'autor de l'article repassa el debat de la normativització del català des de la Renaixença fins a l'actualitat, fent una distinció entre les posicions més "heavy" o conservadores i les més "light" o.
2015
Ara, 12 abril 2015, p. 6-7 (Tema del dia. Monogràfic: Per un català del segle XXI)
|
|
|
15.
|
Catalunya i la Gran Guerra (1914-1918): aliadòfils, germanòfils i neutrals, divises i lluites polítiques
/
Safont i Plumed, Joan
Sobre la posició d'escriptors i intel·lectuals a Catalunya envers la Gran Guerra, a partir de les seves opinions en revistes, diaris i manifestos. Destaquen, entre els germanòfils, Manuel de Montoliu, Antoni Griera i Jordi Rubió i Balaguer. [...]
2014
Revista de Catalunya. Número extraordinari, Vol. 1 (2014), p. 65-74 (Aproximació històrica)
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
18.
|
|
|
La pronunciació de les vocals en els topònims dels Països Catalans
/
Paloma, David (Universitat Autònoma de Barcelona)
De la sinopsi que encapçala el treball: "L'article repassa l'interès que ha despertat la pronunciació del vocalisme en els topònims dels Països Catalans. Pompeu Fabra i Joan Coromines s'hi van referir de passada, però no va ser fins al naixement de Televisió de Catalunya que Francesc Vallverdú va establir de manera implícita tres consignes de pronunciació: respectar la pronunciació local en alguns casos, respectar la pronunciació barcelonina en alguns casos de vocalisme tònic i respectar, finalment, els diversos accents estàndard de la llengua catalana. [...]
2013
Estudis Romànics, Núm. 35 (2013), p. 117-138
|
|
|
19.
|
|
|
20.
|
|
visitante ::
identificación
