L'ús d''estar' amb locatius en català / Antonio Vañó-Cerdà
Vañó-Cerdà, Antonio (Universitat de les Illes Balears)
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (13è : 2003 : Girona)

Resum: Del resum de l'article: "En el present treball he presentat un ús molt antic d'estar amb locatius com a expressió de la mera localització en català, tant amb subjectes animats com, sobretot, inanimats, el qual encara hui dia no solament no és acceptat pels gramàtic catalans, sinó que és tengut com un ús nou i gens genuí del català, a causa essencialment de la influència adstratística del castellà actual. Com hem tengut ocasió de veure al llarg d'aquesta exposició, este mateix ús d'estar ja existia en el català abans de la segona meitat del segle XVI, és a dir, en el català dels nostres clàssics més clàssics. Este ús general d'estar amb complements de lloc és el que a través de la història ha aplegat a sistematitzar-se de forma completa i uniforme en valencià i també a desplaçar definitivament el verb ser d'este tipus de construccions locatives, mentre que el català de Catalunya (i de les Illes Balears) s'ha mantingut fins hui dia en l'estat de vacil·lació i indecisió que regnava entre ser i estar amb esta classe de construccions locatives en el català medieval".
Nota: Inclou una nota bibliogràfica (p. 492-493)
Nota: Text llegit al Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
Document: Estudi
Matèria: Ús lingüístic ; Dialectologia ; Complement circumstancial
Publicat a: Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum II, Barcelona : Abadia de Montserrat, 2007 (vol. II, p. 481-493)

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

 Registre creat el 2012-07-03, darrera modificació el 2019-02-27



   Favorit i Compartir