Abstract: |
Traduïm, de l'anglès, el resum de l'article: "Durant la dècada dels 70, enmig del bulliciós ambient cultural del post-franquisme, existeixen uns corrents literaris catalans experimentals que pretenen introduir nous valors i referents a la cultura catalana. Es tracta de corrents literaris oberts i auto reflexius basats en les noves teories (post estructuralistes i provinents del grup francès 'Tel Quel'), ideologies (rellegint Marx i Freud), cultures (tocant a ambients contra culturals) i models literaris (es redescobreixen les obres d'autors com Lautreamont, Sade, Artaud i Mallarmé). Es poden trobar referències de Barthes, Kristeva, Deleuze o Lacan en textos de Josep-Lluís Seguí, Biel Mesquida, Carles Hac Mor i Oriol Pi de Cabanyes i altres referències de música popular o cinema com les que es troben en textos de Quim Monzó. Aquest corrent, amb alguns dels seus autors marginats i d'altres institucionalitzats pels crítics del moment, va establir enllaços de col·laboració amb moviments sociopolítics que no es basaven en una interpretació mimètica de la realitat, i, alhora, van acabar establint una subversió de les categories d'autor, lector, text i llenguatge literari". |