La Setmana del Llibre en Català us reconeix la trajectòria, que va començar amb la vostra primera novel·la perseguida per la censura, L’adolescent de sal. Com recordau aquells temps?
No he tingut mai una recepció fàcil, des de les redaccions escolars. Em criticaven la cruesa, ser massa descarnat i crític. Ja de jove no era convencional. Mai no he tingut fàcil publicar, malgrat els premis. He estat temporades molt llargues sense fer-ho. Mai no he tingut ningú que comptàs amb mi de manera regular. He hagut de picar pedra sempre. I tot va començar amb L’adolescent de sal. Les editorials no la volien, la censura no la volia, tot i haver guanyat el Prudenci Bertrana. Si una cosa bona, entre cometes, he tengut sempre és que som voluntariós i caparrut.

Crua, descarnada, crítica. ¿És així, la vostra literatura?
Més bé diria que tota la meva literatura és experimental. Som un escriptor de ruptura infinita. Els temes són els que són: amor, odi, fornicació, dolor, joia. El meu ideal sempre ha estat ser una llengua, escric amb intenció de perdurar. Escric per als meus contemporanis, però també per a les lectores del futur. M’emociona llegir quatre versos que han sobreviscut milers d’anys. Si passa mai això amb els meus, haurà valgut tot la pena. Som ambiciós.

¿Us preocupa el procés de degradació de la llengua catalana?
Sí. Falta autoestima, cap a un mateix, cap als altres. Si tinguéssim això, no estaríem en aquest procés de degradació. Jo m’estim a mi i a allò que surt de mi, que és aquesta llengua que intent que sigui epifànica, creativa. A la llengua li faig fer el que vull, la puny, l’estir, l’atip. A la gastada i molla la faig volar, la retur. Returar la llengua és una forma de creació. Faig meva la llengua, la faig nova, faig que el lector quedi embambat.

Clàudia Darder, Biel Mesquida: "A la llengua li faig fer el que vull". Ara Llegim (4 setembre 2021, p. 39).