| Resum: |
L'autor analitza el fenomen de la formació del perfet perifràstic "vado + infinitiu" (que s'havia format a l'època preliterària en català, occità, francès i castellà però que sols en català va tenir una evolució completa per a esdevenir l'expressió normal del passat) intentant demostrar que els primers casos casos de "va + inf. " s'havien produït en alguns verbs particulars, molt probablement a les darreries dels segle XII, i que el punt de partença havia estat una locució verbal ("anar / aller / ir + ferir") que la llengua oral havia format com a sinònim d'atacar. L'autor tracta aquest tema seguint l'ordre següent: 'Fets generals'; 'Sinopsis dels fets antics' (entre els quals, es troben els apartats: 'Fets antics catalans', 'Fets antics francesos', 'Fets antics castellans' i 'Fets antics occitans'); 'Les explicacions proposades'; 'La nova perspectiva' (apartat final format, al seu torn, pels capitolets: 'La formació de les locucions verbals', 'La formació del perfet perifràstic vado + inf. ', 'La gramaticalització del gir va + inf. ', 'Extensió de l'ús de va + inf', 'El tractament de la perífrasi anà + inf. ', 'La consolidació del paradigma del perfet perifràstic va + inf. ', 'La generalització del perfet perifràstic a costa del pretèrit simple' i, finalment, 'Com s'explica pla persistència del perfet perifràstic vado + inf. sols en català'). |
visitant ::
identificació
