Resumen: |
Imma Farré estudia la presència d'alguns dels principals escriptors modernistes en la premsa catalana dels anys vint del segle XX, sobretot a la 'Revista de Poesia' (1925-1927) i 'La Nova Revista' (1927-1929). Imma Farré analitza la recepció que se'n fa en aquesta direcció: "quin valor reconeixen els escriptors i crítics d'entreguerres a les obres que van ser escrites en ple període modernista, o que publiquen els seus supervivents després del silenci o de l'arraconament sofert a mans dels noucentistes més conspicus". L'autora estructura el treball en tres parts: en la primera, ressegueix la reaparició dels escriptors modernistes en el panorama literari i en la premsa; en la segona, analitza en la premsa esmentada la valoració que es fa dels principals poetes modernistes; i, finalment, en la tercera part, comenta la mateixa valoració però en el camp de la narrativa, poc després del debat sobre la novel·la catalana. L'anàlisi d'aquesta recepció permet concloure que, mentre els escriptors modernistes s'enrocaren en la defensa dels seus postulats, la crítica d'entreguerres garbellà les seves obres per escollir-ne allò que era més afí amb la seva pròpia sensibilitat. Esmentem els autors i crítics que apareixen a l'estudi, però els escriptors sobre els quals es parla més assíduament són Joan Maragall, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Víctor Català, Joan Puig i Ferreter, Joaquim Ruyra i Josep Pous i Pagès. |