| Abstract: |
Núria Santamaria narra l'aventura literària i personal de Carles Soldevila i Josep Maria de Sagarra a partir de la guerra civil espanyola, passant pel seu exili a París i el retorn a Barcelona en la postguerra. L'autora parteix d'una enquesta elaborada pel diari 'La Rambla' l'agost de 1938 on, entre altres coses, apareixeren un seguit de declaracions sobre els dramaturgs anteriors a la guerra civil, sobretot Sagarra i Soldevila, en què foren predominantment criticats per la seva ideologia, per haver abandonat el país, i perquè, malgrat gaudir de privilegis dins la maquinària empresarial del teatre barceloní, no promogueren una dramatúrgia arriscada i ambiciosa. Santamaria descriu el revers d'aquesta situació avantatjosa, és a dir, les servituds de la professionalització i el context dramàtic deficient. També explica les raons de la seva fugida, entre les quals hi ha l'assassinat de Josep M. Planes, amic d'ambdós escriptors, i les amenaces que havien rebut de la FAI. Ja a l'exili, les seves experiències foren del tot diferents: Sagarra, en una situació econòmica més folgada, pogué dedicar-se a noves aventures literàries, mentre que Soldevila, patint angúnies pecuniàries, sobrevisqué a base de treballs diversos. Encara que no hi ha notícies de cap obra de teatre escrita per Sagarra durant aquell període, l'escriptor fou representat a Barcelona, mentre que Soldevila, si bé no abandonà l'escriptura teatral, desaparegué de la cartellera barcelonina. Finalment, Núria Santamaria narra el retorn d'ambdós escriptors, de nou amb diversa fortuna: Soldevila passà per un procés de depuració després de tornar l'any 1941, mentre que Sagarra retornà del tot estalvi un any abans. |
guest ::
login
;
Soldevila, Carles 
