| Resum: |
Xavier Diez estudia la socialització de la cultura endegada en el camp del teatre per la CNT després del cop d'estat del 19 de juliol de 1936, quan el conjunt de treballadors del sector, aplegats sobretot en el Sindicat Únic d'Espectacles Públics (SUEP) de la CNT, d'acord amb la Comissaria d'Espectacles de Catalunya, decidí tirar endavant un projecte col·lectivitzador dels teatres. El projecte de socialització, administrat pel Comitè Econòmic del Teatre (CET), adscrit a la CNT, tingué com a competències, en paraules de Xavier Diez, "la regulació de la vida econòmica del sector, el control dels subministraments, la programació, el taquillatge i la propaganda". L'autor exposa les principals reformes impulsades pel CET, i descriu com el conflicte d'interessos, promogut per la política igualitària, s'aguditzà un cop passada l'eufòria revolucionària, i com començaren a emergir veus discrepants, sobretot perquè la reforma socialitzadora no anà acompanyada d'una reforma semblant del repertori teatral: els escenaris distaven de mostrar el canvi social, i seguien representant-se obres més d'acord amb el gust burgès. S'inicià així un "procés involutiu", en el qual el PSUC i la UGT, aquesta darrera de la mà del Sindicat de la Indústria de l'Espectacle (SIE), partidaris de l'estatalització, iniciaren una campanya de desprestigi envers la CNT. Els Fets de Maig implicaren la creació del Consell Central del Teatre, que anà buidant de competències el CET i, finalment, el gener de 1938 es signà l'ordre d'intervenció dels espectacles, desmantellant la socialització. |
visitant ::
identificació
;
CNT : Confederació Nacional del Treball 
