Abstract: |
De cara a oferir una idea general de l'ambient cultural italià a principis del segle XX, Rossend Arqués fa un esbós de la situació sociopolítica del país en el tombant de segle, marcada per la fracura entre les dues itàlies (nord i sud), i que, anys després, acaba desembocant, literàriament, en l'anomenat "període dels manifestos", molt rica en publicacions que fan de plataforma de noves veus. En aquest punt, l'estudi ateny els canvis en la poesia que portaria a la superació de D'Annunzio i Pascoli per via del "crepuscularisme", representat per Sergio Corazzini, Corrado Govoni o Marino Moretti, traduït, aquest darrer, per Tomàs Garcés. També destaquen Guido Gozzano i Camillo Sbabaro. El futurisme i Marinetti mereixen un capítol a part, així com els nous corrents, quant a la prosa, que dinamitaven la novel·la realista a base de fragmentisme (Scipio Slataper i altres). |