| Resumen: |
Enric Gallén reflexiona al voltant de la situació actual del musical en català, i constata que les possibilitats de muntar segons quins espectacles en llengua catalana són avui limitades. A la cartellera actual, tres dels quatre musicals que es fan són en castellà, i la raó, segons Gallén, és econòmica: "¿Vivim, avui, una situació de diglòssia cultural, condicionada més que mai per la influència i els interessos de les grans empreses del sector?". Per altra banda, al llarg del segle XX, en un repàs històric del musical i del teatre líric català, Gallén constata que, al marge de diverses circumstàncies i intermitències, ha existit un públic de teatre musical en català. Recorda la programació "àmplia i diversificada" d'espectacles musicals (revista musical i teatre líric) en català al primer terç del segle XX, tot i que en l'etapa republicana aquesta producció perdé embranzida davant la competència de les revistes madrilenyes, i que amb la guerra civil espanyola la producció anà aprimant-se lentament. Més tard, però, als anys setanta, hi va haver una revifalla del musical. Gallén cita alguns dels principals protagonistes i teatres dedicats al musical i al teatre líric des de principis del segle XX fins al 2007. |
visitante ::
identificación
