| Abstract: |
D'entrada, Albert Hauf repassa molt breument l'interès dels alemanys per la literatura catalana tant en l'actualitat com en el passat: lloa, per exemple, les tasques del Raimundus Lullus Institut, esmenta el contacte entre filòlegs alemanys i catalans, destacant entre els primers a Bernhard Schädel i Eberhard Vögel, i comenta la presència d'impressors alemanys a la Catalunya o a la València medievals, com Joan Rosembach i Nicolau Spindeler. En segon lloc, Albert Hauf comenta les sintonies entre el 'Tirant lo Blanc' i 'El Quijote': l'obra de Joanot Martorell, encara que d'entrada no va ser llegida així, també contindria, com la de Cervantes, "una corrosiva parodia de una moda literaria abocada a la irracionalidad, y una magistral expresión literaria del choque entre la nueva mentalidad renacentista y los míticos ideales de la caballería artúrica medieval". |