|
1.
|
|
|
El teatre de Cervantes
/
Fondevila, Santiago
A propòsit de la presència de Cervantes en el teatre a Catalunya. L'autor de l'article destaca la companyia 'Els Joglars' com a focus receptor principal.
2016
Ara, 23 abril 2016, p. 68 (Monogràfic: Cervantes. La imaginació sense límits)
|
|
|
2.
|
|
|
Joanot Martorell. El primer novel·lista deïcida
/
Pons, Pere Antoni
A propòsit de la concepció de la novel·la que tenia Joanot Martorell i de la influència que va exercir sobre el 'Quixot' i la tradició occidental posterior. L'autor de l'article defensa la seva tesi amb arguments de Vargas Llosa.
2016
Ara, 23 abril 2016, p. 50-52 (Monogràfic: Cervantes. La imaginació sense límits)
|
|
|
3.
|
|
|
Rosa Navarro Duran, 'El Tirant lo Blanc i la seva presència en el Lazarillo de Tormes i en les novel·les de Cervantes'
/
Alemany Ferrer, Rafael (Universitat d'Alacant)
Segons la ressenya, l'objectiu del llibre "és defensar l'empremta del 'Tirante el Blanco', versió castellana de 'Tirant lo Blanc' català de Joanot Martorell, en obres tan rellevants de la literatura castellana del Segle d'Or com els diàlegs de l'erasmista Alfonso de Valdés, el 'Lazarillo de Tormes' -atribuït per Navarro al mateix Valdés- i l'obra narrativa de Miguel de Cervantes ('Don Quijote de la Mancha', 'La Galatea', 'Novelas ejemplares' i 'Los trabajos de Persiles y Sigismunda'. [...]
2013
Caplletra, Núm. 55 (Tardor 2013), p. 254-259
2 documents
|
|
|
4.
|
|
|
Cervantes, lector del Tirant
/
Bonada, Lluís (1948-)
A propòsit de la publicació del treball de Rosa Navarro Durán sobre la influència de la novel·la 'Tirant lo Blanc' en diverses creacions de Cervantes i en l'obra anònima 'El lazarillo de Tormes', l'autor repassa les conicidències narratives que es poden trobar entre la novel·la de Martorell i creacions castellanes de l'època.
2011
El Temps, Núm. 1417 (9 agost 2011), p. 61-63 (Cultura. Literatura)
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
El honor del caballero
/
Mira, Joan Francesc
Joan F. Mira comenta el 'Tirant lo Blanc' i 'El Quijote' com dos exemples de subversió de la relació ideal i perfecta entre la masculinitat i la feminitat que apareix en moltes altres novel·les. Segons Mira, en l'obra de Martorell la subversió de l'ordre de valors és major, ja que l'honor del cavaller dependrà del triomf en el combat per vèncer i conquerir la dama: l'honor quedarà lligat al plaer, i no serà un enemic d'aquest, com voldria l'ortodòxia moral.
2007
El País. Babelia. Barcelona, núm. 828 (2007, 6 d'octubre), p. 7 (Monogràfic: Viaje a la cultura catalana. El canon catalán)
|
|
|
7.
|
|
|
Martorell, anticipo de Cervantes
/
Hauf, Albert G.
D'entrada, Albert Hauf repassa molt breument l'interès dels alemanys per la literatura catalana tant en l'actualitat com en el passat: lloa, per exemple, les tasques del Raimundus Lullus Institut, esmenta el contacte entre filòlegs alemanys i catalans, destacant entre els primers a Bernhard Schädel i Eberhard Vögel, i comenta la presència d'impressors alemanys a la Catalunya o a la València medievals, com Joan Rosembach i Nicolau Spindeler. [...]
2007
El País. Babelia. Barcelona, núm. 828 (2007, 6 d'octubre), p. 7 (Monogràfic: Viaje a la cultura catalana. El canon catalán)
|
|
|
8.
|
1905, el tercer centenario
/
Elorza, Antonio
Antonio Elorza comenta el llibre de Carme Riera, una anàlisi de la recepció del 'Quijote' per part del nacionalisme català en el tercer centenari de l'obra espanyola.
2005
El País. Babelia. Barcelona, núm. 700 (2005, 23 d'abril), p. 12 (Ensayo)
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.