| Abstract: |
Jordi Rourera analitza l'anomenada "polèmica Carner" com a culminació al voltant de la posició estètica del grup d'escriptors autoanomenats Imparables. L'autor aprofundeix en les característiques estètiques de les opcions defensades, sobretot, per Sebastià Alzamora i Hèctor Bofill a partir del 2002, amb la fita d'arrencada de l'article del primer "El príncep a la picota". Rourera ressegueix els punts forts de la ideologia desplegada al llarg dels articles de premsa d'aquells anys, on s'advoca per deixar el llast d'una manera d'escriure mancada, segons ells, d'idees, i caracteritzada per una subjecció a la forma i a un model de llengua molt connotat. L'autor destaca la vaguetat de la terminologia empreada al llarg de la polèmica i l'associació directa de Carner i el noucentisme amb "uns determinats valors socials i fins i tot nacionals". L'estudi també analitza l'essència dels Imparables, un grup, de fet, heterogeni que s'agrupa "al voltant d'una actitud" més que no pas d'una estètica, i prou comparable amb altres sectors més o menys establerts que, històricament, han alimentat polèmiques molt semblants o, sovint, gairebé idèntiques. Per Rourera, és "simpomàtic que sempre s'hagin trobat més còmodes anant en contra d'alguna cosa que no defensant-ne una altra positivament". |
guest ::
login
(1884-1970) ;
Alzamora, Sebastià 
