| Fecha: |
2006 |
| Resumen: |
Vicent Simbor es proposa d'analitzar el pes de la ironia en l'obra de Llorenç Villalonga. D'entrada, l'estudi pren el model d'Anatole France com a paradigma, el pensament del qual es caracteritza per l'escepticisme, el relativisme i la fe matisada en la raó. Així com France emprava "la ironia com a refugi i com a eina dialèctica per a tractar de despertar la consciència dels seus conciutadans", Villalonga va fer ús de la ironia al llarg de totes les seves novel·les. Simbor examina, primer, 'Flo la Vigne', per tal com "és una mena de breviari sobre la ironia", "gairebé un manual d'ús per a estudiosos i lectors". La ironia hi queda agermanada amb l'herència de la civilització il·lustrada contra la contemporània de l'autor. Per a aprofundir en l'ús villalonguià de la ironia, Simbor distingeix entre le diverses formes de la ironia verbal, i analitza, també, les convencions i les tècniques que utilitza. |
| Nota: |
Inclou bibliografia (p. 215-216) |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Ironia ;
Novel·la catalana ;
Influència literària ;
Prosa francesa ;
Tècniques literàries ;
Personatges literaris
Villalonga, Llorenç 
(1897-1980) ;
France, Anatole
(1844-1924) (Pseudònim de François-Anatole Thibault) |
| Obras: |
Villalonga, Llorenç.
Andrea Víctrix . Barcelona : Destino, 1974
Villalonga, Llorenç.
Flo la Vigne . Barcelona : Club Editor, 1974 |
| Publicado en: |
Caplletra. València, núm. 41 (2006, Tardor), p. 193-216 (Monogràfic: Usos de la ironia en la literatura catalana contemporània) , ISSN 2386-7159 |
visitante ::
identificación
