| Resumen: |
De cara a establir la importància de la ironia en l'assaig català, Antoni Martí comença destacant el precedent d'Eugeni d'Ors, reconegut tant per Joan Fuster com per Josep Pla. L'estudi analitza el discurs teòric d'Eugeni d'Ors sobre el tipus d'assaig periodístic que defensava i, particularment, sobre la ironia, cada vegada més instal·lada "entre les condicions d'una nova època del pensament, d'un nou estil de pensar" o, com acabarà dient més tard, d'una filosofia. L'"adhesió incompleta", en expressió orsiana, que suposa la "posició d'ironia" comporta un canvi de mentalitat no només individual sinó també col·lectiu. Això apropa Ors a una certa idea d'intel·lectualitat, per bé que no comparable al capteniment del tipus d'intel·lectual compromès. L'estudi fa un seguiment minuciós de l'evolució de les teories orsianes a propòsit de la ironia, i les estableix com a base posteriorment assimilada per Pla en tota la dimensió de l'"adhesió incompleta", i justificadora de la seva afinitat intel·lectual amb Joan Fuster. |
visitante ::
identificación
(1881-1954) ;
Pla, Josep 
