| Resumen: |
Ernest Querol analitza un corpus de diferents treballs sociolingüístics que comparteixen un marcat "aire de família". En primer lloc planteja l'escassa consistència del sintagma "sociolingüística catalana", en ell mateix i en el baix perfil dels seus objectius programàtics. Tot seguit qüestiona la periodització que se n'ha fet, l'ancorament metodològic i l'escassa diversificació temàtica. A més de reivinidicar la centralitat de les aportacions aracilianes, Querol critica la manca de visió de conjunt que caracteritza el discurs sociolingüístic català, on, a grans trets, s'ha passat d'una "sociolingüística amb idees i sense dades a una altra amb dades, però sense idees". Finalment, resumeix la seva contribució particular a la renovació metodològica i conceptual, tal i com l'ha aplicada a diversos estudis de camp. Querol analitza la transmissió intergeneracional de la llengua a partir d'un model explicatiu que considera tant el grup de referència dels parlants com la xarxa social en què s'integren i les representacions socials que informen la seva conducta. El constructe que permet integrar i formalitzar totes aquestes variables és la teoria de les catàstrofes, particularment el model de catàtrofe en papallona. |
visitante ::
identificación
