Abstract: |
Jacques Gilard ressegueix les experiències de Ramon Vinyes a l'exili, servint-se, sobretot, del seu dietari. Constata, primerament, que l'exili de l'autor berguedà era, de fet, una segona estada a Colòmbia, on ja havia residit de 1914 a 1925. A partir de 1940, Vinyes és ben rebut per part dels sectors intel·lectuals colombians, però haurà d'adaptar-se a unes necessitats econòmiques que no li estalvien certes dificultats. L'estudi aborda totes aquestes vicissituds i passa, més endavant, a connsiderar el paper de Vinyes com a catalitzador de l'anomenat Grupo de Barranquilla per a aclarir, després, l'impacte psicològic de l'exili en l'autor, barrejat amb el seu afany per esdevenir un dramaturg tingut en compte i representat a Catalunya. Altres qüestions personals (la manca d'entesa amb la seva muller o les dificultats d'una adaptació còmoda al país) són tractades des del punt de vista de les diferències ideològiques respecte de la religiositat i dels valors instaurats en la població colombiana, elements, tots ells, que accentuen l'enyorança de l'escriptor. Amb tot, l'estudi acaba posant de relleu la seva americanització i una relativa influència del realisme màgic. |