| Resumen: |
L'estudi descriu les principals formes verbals que adopta en català antic l'estructura 'ésser' + participi i l'evolució de les solucions que van apareixent. La construcció afecta, primerament, verbs de canvi d'estat i intransitius de moviment (morir, nàixer, entrar, baixar, etc. ). En aquests casos, sovint és complicat determinar si la construcció indica un procés o un estat. Un segon grup de verbs (intransitius pronominals i transitius reflexius) i un de tercer (la passiva de verbs transitius) evidencien la manera com la llengua va creant mecanismes gramaticals alternatius per a superar les ambigüïtats: el canvi progessiu cap a l'auxiliar amb 'haver', la generalització del pronom clític o l'ús d'un verb clarament estatiu ('estar'), en funció de la construcció implicada. |
visitante ::
identificación
