| Resum: |
La ponència tracta el concepte d'intel·lectual en el final dels segles XVIII i principis del XIX. En aquest context històric, la irrupció del nacionalisme afavoreix la dinamització de l'àmbit intel·lectual i la protecció del mercat local. L'autor parteix de la tesi de Christophe Charle sobre l'aparició de l'intel·lectual, no aplicable a l'àmbit català. Pel que fa als esdeveniments històrics que defineixen el canvi en el concepte d'intel·lectual, Fradera destaca en primer lloc la caiguda de la Monarquia absoluta (1835), que serà la base per crear una cultura liberal catalana, de la qual sorgirà la Renaixença, en tant que substitutiu de la literatura normalitzada, amb uns patrons literaris i estètics emmarcats en el conservadorisme liberal. En segon lloc, destaca que a mitjan anys vuitanta del segle XVIII i en el tombant de segle hi ha una nova orientació de la cultura, que significa un canvi pel que fa al concepte d'intel·lectual: aquest serà més actiu socialment, rebrà la influència d'autors estrangers i, en tant que s'incrementa el nacionalisme, radicalitza els fonaments ideològics anteriors (de la Renaixença) que passaran a identificar la cultura amb la nació. En síntesi, ens trobem davant d'un concepte d'intel·lectual en sentit estricte. La ponència també tracta els enfrontaments entre escriptors liberals pel seu pensament polític i els casos d'autors exiliats o estranyats, les obres dels quals deixen de formar part de la cultura catalana, cosa que segons el ponent condiciona el treball de l'intel·lectual i la seva inserció social. A tall de conclusió, Fradera postula la necessitat de fer una història de la cultura catalana, necessària per poder traçar una figura de l'intel·lectual en relació als productes que crea i a la seva recepció. |
visitant ::
identificació
;
Cortada, Joan 
