| Resumen: |
Barbara Luczak considera que la novel·la 'Feliçment, jo sóc una dona' se situa en el punt d'intersecció de dos temàtiques vertebradores de l'obra de Maria Aurèlia Capmany: la problemàtica feminista i "la relació entre l'esdevenir històric i la transformació de l'individu". La novel·la, que adopta la forma d'una autobiografia fictícia, aprofita les estructures del gènere picaresc (amb la referència de 'Moll Flanders' de Daniel Defoe). Això imposa com a patró estructural la mobilitat dels personatges a través de diferents espais. Segons Luckaz, pot comparar-se a un "vitrall": "entès com un conjunt d'espais que composen certa visió de Barcelona a través del segle XX". L'element unificador d'aquests fragments espacials seria el personatge principal. Però si bé en un principi la novel·la sembla adoptar l'estructura d'una "novel·la d'aprenentatge", la fragmentació del procés vital de la protagonista acaba imposant, per a cada etapa del seu itinerari, un "retaule d'una vida distinta". Així doncs, en paraules de Luczak, "el relat s'obre a unes irregularitats que tendeixen a diversificar el subjecte i corroboren la seva disgregació". Això es mostra amb el pas del narrador en primera persona a un narrador en tercera persona. D'aquesta manera, Maria Aurèlia Capmany trenca amb el model autobiogràfic i dóna lloc a una estructura més emparentada amb la novel·la realista del segle XIX. D'altra banda, repercuteix en el temps narratiu, i la vida de la protagonista s'entreteixeix amb el procés històric enmig del qual viu. A través d'aquesta posada en qüestió de les estructures literàries, l'obra es dedica "a l'estudi dels procediments novel·lescos amb els quals es poden fer patents les relacions entre l'inidividu i la col·lectivitat", i la relació del temps biogràfic amb el temps històric. |
visitante ::
identificación
;
Defoe, Daniel 
