Abstract: |
Lluís Meseguer estudia l'escriptura poètica representada sobretot per la generació dels setanta, i en destaca el seu caràcter de reflexió metafísica, metaliterària, sobre les capacitats del llenguatge poètic. El corpus analitzat se centra sobretot en la poesia d'Antoni Martí, Ferrater, Gimferrer, Estellés, Vinyoli, Comadira, Oliva, Parcerisas, Pessarrodona i Martí i Pol, entre d'altres. Meseguer caracteritza aquesta poesia "com a activitat de coneixement, com a procés d'emoció a partir de l'experiència i com a intel·lectualització de les capacitats del llenguatge literari", amb una voluntat "d'identificació entre subjecte i objecte, entre jo i llenguatge, entre individu i realitat". També analitza la rebuda crítica d'aquesta poesia a través de les antologies de l'època, així com els contactes de la poesia catalana amb la castellana. Tot seguit, analitza els plantejaments conceptuals i discursius en la poètica d'aquesta generació, el paper de l'art, la relació entre subjecte i objecte, la tendència a la narrativitat, a l'anècdota i a l'autobiografia, el joc entre unitat i diversitat textual i la cita com a ús intel·lectual del passat. |