| Resumen: |
Manel Garcia Grau analitza la influència de Rabelais, Montaigne, Voltaire i Camus en els assaigs de Joan Fuster. Pel que fa al primer i al segon, l'assaigista de Sueca és conscient de la importància de l'Humanisme com a renovador del paper de l'escriptor en la societat, i en pren exemple. De l'estat de lucidesa crítica de Rabelais contra la seva època, se'n fa hereu, com a arma contra la prepotència del discurs del poder. La reflexió sobre el jo i l'actitud de revisió constant de la pròpia consciència és un tret pres, sobretot, de Montaigne. De Voltaire en capta els aspectes de la vida social i organitzativa, l'apel·lació a la raó a l'hora de desenvolupar-se en comunitat i de combatre el dogmatisme. Tot i les limitacions de la racionalitat, acollir-s'hi és l'única manera de ser contradictoris, no unívocs, i per tant més lliures. Quant a Albert Camus, Fuster en pren "el conreu de l'assaig com a eina de reflexió moral, el sentit de l'escepticisme pregon (l'absurd) de la vida, l'expressió de la rebel·lió i protesta contra qualsevol tipus de sotmetiment i anihilació i l'estendard de la llibertat com a arma de l'intel·lectual al si de la societat". També es distancia, no obstant, de l'aspecte més metafísic de l'existencialisme. |
visitante ::
identificación
(1922-1992) ;
Rabelais, François 
