Resum: |
Josep M. Castellet exposa la seva visió personal de la figura de Gabriel Ferrater, com a home i com a poeta, i confessa haver fracassat en l'intent de copsar-la en tota la seva complexitat. L'autor en destaca el paper fonamental en la poesia catalana, amb una obra voluntàriament oposada a les tendències més establertes i, per tant, innovadora. També posa en entredit la base per a l'existència real d'una 'Escuela de Barcelona', subratlla la seva determinació de "portar la literatura cap al camp laic" en un moment històric culturalment clericalitzat, i acaba insistint en l'alliberadora seducció intel·lectual que exercí en el context de tancament del franquisme. |