| Abstract: |
Josep Besa assaja d'explicar-se el el llibre 'Teoria dels cossos' partint de la manca d'acord entre la lectura linial que, en aparença, sembla requerir el fil que va del "Poema inacabat" a "Teseu", i un altre tipus d'ordre: l'alfabètic dels títols dels poemes de la segona part de l'obra. Un cop aclarit que aquests títols, d'un sol mot, no són imprescindibles per al sentit de cada peça, Besa aplica al llibre de Ferrater, i emparant-se en el pensament de Roland Barthes, la lògica del diccionari, una "estructura infinita descentrada" que "acaba amb l'angoixa del pla i amb la mania del desenvolupament" bo i rebutjant "tot origen" i reprenent "la història d'una altra manera". Així, el poeta "desautomatitza una rutina lectora" i "ens convida a usar més que a llegir, a consultar més que a lligar", cosa que l'emparenta amb les teories de Gilles Deleuze i Félix Guattari a propòsit del "llibre-rizoma". A diferència del "llibre-arrel" (el llibre clàssic), el "llibre-rizoma" es basa en un "sistema acentrat, no jeràrquic i no significant" que no pretén "oferir una bella totalitat orgànica, i encara menys una unitat de sentit". Tot plegat fa sentit amb l'al·lusió inicial de "Teseu", una defensa de la lectura com a experiència i, al seu torn, una referència a 'The figure in the carpet', de Henry James. Però, a més, és coherent amb la idea del laberint-xarxa que es desprèn de la lectura. |
guest ::
login
;
Guattari, Félix 
