|
1.
|
Evocación de Gabriel Ferrater
/
Salinas, Jaime ;
Simposi "Gabriel Ferrater, in memoriam" (1997 : Barcelona)
Jaime Salinas evoca les vivències amb Gabriel Ferrater des de 1956, quan es van conèixer. L'autor fa referència, sobretot, a les vetllades entre escriptors i intel·lectuals que sovintejaven, als gustos i influències literàries, majorment angleses, i al posicionament davant la situació política i la repressió franquista. [...]
Gabriel Ferrater, 'in memoriam', Barcelona : Proa, 2001 (p. 399-407)
|
|
|
2.
|
Apunts per a una biografia
/
Gomis, Ramon ;
Simposi "Gabriel Ferrater, in memoriam" (1997 : Barcelona)
Ramon Gomis ofereix el fragment inicial de la seva biografia de Gabriel Ferrater. El text, centrat en la infantesa i l'adolescència del poeta, va de 1922, any de naixement, a 1936, i ressegueix o esmena algunes dades que dóna Ferrater al poema "In memoriam".
Gabriel Ferrater, 'in memoriam', Barcelona : Proa, 2001 (p. 379-397)
Esbós sumari de la primera part de la biografia de Gabriel Ferrater que Ramon Gomis publicaria l'any següent de la celebració del simposi (Ramon Gomis. El Gabriel Ferrater de Reus. Barcelona : Proa, 1998)
|
|
|
3.
|
Record de Gabriel Ferrater
/
Castellet, Josep M. ;
Simposi "Gabriel Ferrater, in memoriam" (1997 : Barcelona)
Josep M. Castellet exposa la seva visió personal de la figura de Gabriel Ferrater, com a home i com a poeta, i confessa haver fracassat en l'intent de copsar-la en tota la seva complexitat. L'autor en destaca el paper fonamental en la poesia catalana, amb una obra voluntàriament oposada a les tendències més establertes i, per tant, innovadora. [...]
Gabriel Ferrater, 'in memoriam', Barcelona : Proa, 2001 (p. 373-378)
Transcipció de l'exposició oral de Josep M. Castellet
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
Sobre Ferrater sobre pintura
/
Azúa, Félix de ;
Simposi "Gabriel Ferrater, in memoriam" (1997 : Barcelona)
Félix de Azúa posa de relleu la modernitat de la crítica artística de Gabriel Ferrater, sobretot pel que fa als propòsits que estableix de cara a una "crítica científica". Al llarg del recull 'Sobre Pintura', Ferrater formulava tres principis bàsics per a l'exercici de la crítica: la necessària supressió de l'anàlisi de la presència de l'autor, de la personalitat, de la psicologia; l'eliminació dels judicis de valor; l'acotació de l'obra d'art a una formalització analitzable i cenyida a una època. [...]
Gabriel Ferrater, 'in memoriam', Barcelona : Proa, 2001 (p. 349-354)
|
|
|
7.
|
Ferrater remembering with Gil de Biedma
/
Whyte, Chrystopher ;
Simposi "Gabriel Ferrater, in memoriam" (1997 : Barcelona)
Christopher Whyte acara els poemes "In memoriam", de Gabriel Ferrater, i "Intento formular mi experiencia de la guerra", de Jaime Gil de Biedma. Tot i les semblances evidents (ambdós poemes són concebuts amb el moviment, de fons, cap a la maduresa, en el context de la guerra civil), l'autor hi detecta orientacions ben diferents determinades, per una banda, per la llengua escollida (amb les connotacions sociològiques que implica la tria) i, per l'altra, per l'opció sexual que deixen entreveure. [...]
Gabriel Ferrater, 'in memoriam', Barcelona : Proa, 2001 (p. 335-346)
|
|
|
8.
|
Les fulles roges de les veus
/
Vallcorba Plana, Jaume ;
Simposi "Gabriel Ferrater, in memoriam" (1997 : Barcelona)
Jaume Vallcorba fa una lectura del poema "Cambra de tardor", de Gabriel Ferrater, partint de la tradició dels motius literaris que hi troba. Aquest recorregut el porta, d'entrada, a la Ilíada, però coincideix més exactament amb el poema "Dopo", de Cesare Pavese i amb l'homònim de Sergio Corazzini. [...]
Gabriel Ferrater, 'in memoriam', Barcelona : Proa, 2001 (p. 327-333)
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
La vigència d'una estètica: l'ús de les veus narratives en la poesia de Gabriel Ferrater
/
Sala, Jordi ;
Simposi "Gabriel Ferrater, in memoriam" (1997 : Barcelona)
Jordi Sala analitza el joc de les veus poètiques en la poesia de Gabriel Ferrater, partint dels tres elements que hi infonen narrativitat: la introducció d'una anècdota (que respon, al capdavall, a la necesitat d'ordre intern del poema); la destresa a l'hora de canviar de to, de registre, que accentua l'agilitat sintàctica i expressiva del discurs; i l'específica peculiaritat de la relació entre el jo poètic i el món del poema. [...]
Gabriel Ferrater, 'in memoriam', Barcelona : Proa, 2001 (p. 293-313)
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.