| Resum: |
Arthur Terry s'encara a la poesia de Gabriel Ferrater partint de la base que s'hi articula una vida moral "equivalent de la vida més conscient", i per la qual cosa és inadequat referir-s'hi com a "poesia de l'experiència". Més enllà del context real, els poemes de Ferrater plantegen conflictes de consciència moral que porten a la dissolució de l'experiència a través d'un entrellat de punts de vista que es resolen en tres: el jo que conta l'anècdota, el que la jutja i el del poeta que hi ha al darrere. Aquesta escissió del jo, necessària per a restar fidel a a la pròpia experiència, es veu a poemes com "Teseu", exemple de com el poema construeix la seva pròpia realitat, més enllà del real concret al qual, embrionàriament, pogués anar lligat. |
visitant ::
identificació
