| Resum: |
Després d'especificar les caracterísitques de l'assaig modern, Antoni Martí assevera que "l'escriptura de Josep Pla es pot considerar (. . . ) hereva de la de Montaigne". Sobretot, perquè es tracta d'un intent d'exercir la màxima llibertat en literatura que Pla entén com una temptativa. La seva prosa fa que, referint-se sempre a allò clarament expressable, surti a la llum allò inefable. Es tracta d'una obra que cal llegir, primer, en clau literària, i amb el benentès que "mentir forma part de la veritat de Josep Pla", i que la seva visió del món és de caràcter ètic i no pas estètic, a més de personal i subjectiu, en la línia de l'anomenat "realisme sintètic" que professava. A partir d'aquestes formulacions, la seva manera d'entendre l'assaig queda lligada a la manera com l'entenia, i el practicava, Joan Fuster. |
visitant ::
identificació
;
Fuster, Joan 
