| Resumen: |
Borja de Riquer analitza les relacions entre Josep Pla i Francesc Cambó, des dels anys vint fins la mort del polític, el 1947. Durant l'etapa de joventut de Pla, destaquen les seves opinions confuses pel que fa a Cambó: si bé admira la figura del polític de la Lliga, simpatitza amb els escindits que crearen Acció Catalana i, amb la dictadura de Primo de Rivera, referma les seves crítiques fins plantejar-se la col·laboració amb les activitats conspiratives dels nacionalistes d'esquerres exiliats. L'etapa posterior és d'aproximació, a partir de l'entesa política que s'inicià entre els dos homes a partir de 1928, designada per l'autor com "operació Cambó", i que consistia en l'aprofitament del final imminent de la dictadura, salvant la monarquia d'Alfons XIII, per a una nova hemegonia del regionalisme catalanista conservador, liderat per un Francesc Cambó novament prestigiat i cohesionador. És en aquesta etapa que Pla va escrire la biografia 'Cambó', analitzada aquí per Riquer també com a llibre frontalment oposat a les tesis de Rovira i Virgili. Ja als anys 30, la vinculació de Pla als projectes polítics cambonians i, concretament, a la Lliga, és molt més estreta. Amb la proclamació de la República, Josep Pla esdevé, com a periodista polític, l'home de Cambó a Madrid i, durant la guerra civil, és de la mà de Cambó que sorgeixen les conegudes col·laboracions amb el bàndol sublevat, des de Marsella, fins el trencament que es produí entre ells dos arran de la publicació de 'Historia de la Segunda República'. Dels alts i baixos que l'article ressegueix, se'n conclou la trajectòria d'una relació fluctuant motivada per interessos polítics, d'una banda, i econòmics, de l'altra. |
visitante ::
identificación
;
Cambó, Francesc 
