| Resum: |
Jaume Aulet analitza el fenomen dels "imparables" a partir de les estratègies ideològiques que empra aquest grup per a la construcció d'un moviment literari, i centrant-se en l'àmbit de la poesia. Si bé l'antologia que se'n presentà el 2004 és un punt culminant d'aquest procés, Aulet en cerca els precedents, entre 2002 i 2003 i de la mà del "nucli dur" format per Hèctor Bofill i Sebastià Alzamora. De cara a oferir una caracterització del grup, l'autor es qüestiona sobre si cal referir-s'hi com a "moviment literari" i, en un moment en què la postmodernitat ha posat en dubte la possibilitat d'aquesta formulació, si cal considerar ferma una eventual pugna per a combatre, com sembla, el corrent de pensament postmodern. La ideologia literària dels imparables, imposada sobretot mitjançant articles a la premsa entre el 2003 i el 2004, destaca per la preeminència de les idees per damunt de les circumstàncies i dels continguts per damunt de la llengua. Paral·lelament, aquesta ideologia es rebla amb la presa de posició del grup pel que fa a la tradició literària: per una banda, es pren el relleu de la generació dels anys 70, representada pel realisme històric de Miquel de Palol o Xavier Bru de Sala (una operació la coherència de la qual Aulet posa en quarentena) i, per l'altra, es neguen certs valors del passat (la polèmica contra la poesia de Josep Carner n'és l'exemple més viu) acarats a l'acceptació d'alguns referents vius com Màrius Sampere o Bartomeu Fiol. Amb tot, la manca d'uniformitat de la proposta poètica de cadascun dels seus membres i l'aparent interès editorial i polític personal dels principals impulsors del grup són elements que l'autor no deixa de destacar. |
visitant ::
identificació
;
Alzamora, Sebastià 
