Abstract: |
Després de desmentir els tòpics caricaturescos que, en forma de retrat literari, establien una imatge esbiaixada de Joaquim Ruyra, Mila Segarra esbossa el paper de l'escriptor dins l'Institut d'Estudis Catalans des de 1919, quan assistí a la primera sessió. Els anys següents va viure el conflictiu projecte de la Societat Catalana de Filologia, va prendre part a favor de Pompeu Fabra contra la carta difamatòria que Antoni Griera envià a la Diputació de Barcelona, i fou testimoni de l'expedient obert a Griera. També féu costat a Fabra a propòsit de la polèmica pel 'Diccionari català-valencià-balear', tot i la seva amistat amb Antoni M. Alcover. Discrepà, només, de l'opinió general de la Secció Filològica en negar el vot a Carles Riba per a cobrir la vacant d'Alcover. Mila Segarra esmenta, a més, la integritat de Ruyra davant l'afer de la destitució d'Eugeni d'Ors i, en un darrer apartat, ofereix una relació de les aportacions de l'escriptor gironí a la Secció Filològica, destacant els seus treballs sobre lèxic i sintaxi. D'entre els 83 treballs llegits per Ruyra en les sessions, l'autora en cita sis de trobats a l'arxiu de l'IEC. |