Resum: |
Gabriel Janer Manila comença plantejant-se el paper de la cultura popular en l'estructuració de la intel·ligència i la personalitat de l'individu. Amb el benentès que l'entorn social de l'infant és determinant per a la construcció d'una imatgeria pròpia, l'autor hi afegeix, encara, la importància del "destí històric del seu poble". Hi ha, així, prou raons estètiques, intel·lectuals i nacionals per a la recuperació del patrimoni cultural popular. Però la caracterització del conte popular és una tasca difícil: per començar, hi ha qui l'analitza com un mite i qui l'en separa. Janer es serveix de les idees dels principals teòrics per a concloure que l'essencial en el conte és l'educació de l'afectivitat en els nens mitjançant la demostració d'uns camins "que porten cap a la vida dels homes, les vies que condueixen vers la cultura". |