| Resumen: |
Pere Verdaguer reflexiona, inicialment, sobre el pas del crit a la paraula, sobre el to en el llenguatge, i sobre el llenguatge oral i l'oratòria. Als temps de Grècia i Roma, explica Pere Verdaguer, oratòria i escriptura anaven plegades, i l'estudi del to i de la bona articulació era molt important. Tot seguit, segueix el seu recorregut amb l'aparició de la impremta, la civilització industrial al segle XIX i la creació de l'escola primària obligatòria, cristal·litzada a l'entorn de la llengua escrita, "destructora del to". Avui, però, "s'ha abandonat aquesta preferència per a la llengua escrita". Una de les causes, diu Pere Verdaguer, són els mitjans de comunicació audiovisuals. Es tracta d'una comunicació oral. Amb la invenció de l'escriptura es va negligir el to. "Sigui com sigui, el to, sense haver estat codificat, es considera com un art, i aquí retrobem l'oratòria, la dicció teatral i la música". Un altre factor és la barreja de llengües, que impliquen "barreges de to". Finalment, l'autor se centra en l'insult, vist com a intermediari entre "el crit animal i el llenguatge discursiu". El relaciona amb el to, amb la quantitat, i reflexiona sobre la semàntica de l'insult, els "renecs desactivats", el renec com una protesta contra la divinitat, i el renec adreçat als homes i als animals, entre altres coses. Pere Verdaguer reclama un estudi científic del to i dels renecs i paraulotes. |
visitante ::
identificación
