Resum: |
Castellet qualifica aquest dietari de 'real', 'quotidià' i 'íntim'. 'Real' perquè explora intel·lecualment el complex context polític i l'anòmala situació cultural d'aquell moment; 'quotidià' perquè es tracta d'una sèrie de reflexions a partir de lectures, pel·lícules, exposicions o esdeveniments que succeïen en aquells dies; i 'íntim' perquè ens dóna la seva visió dels esdeveniments. De fet, Castellet ens assenyala que Gimferrer està fent una defensa de la subjectivitat i planteja, en el fons, una lectura inconformista de l'anècdota que li ha servit de punt de partida. Amb aquest dietari no pretén establir una política cultural ni una estètica, ni tampoc cap forma programàtica, tot i que Castellet ens el compari amb les 'Glosses' d'Eugeni d'Ors pel grau de temptativa de normalització cultural que representa, ja que els fulls del dietari es publicaven dins un mitjà de comunicació: 'El Correo Catalán'. En aquest pròleg també hi ha el comentari d'alguns fulls que serveixen per exemplificar el testimoni moral de l'escriptor (no la seva participació directa) a través d'una fórmula literària oberta, i que té un sentit estètic en la mateixa escriptura. |