| Resum: |
L'estudi de Duran ressegueix les iniciatives que, durant el primer terç del segle XX, van provar de fomentar -amb resultats desiguals- la lectura en català. L'autor se centra en les diverses entitats que es van anar creant, des de la Societat d'Estudis i Propaganda de la Llengua Catalana fins a la darrera, de 1936, anomenada Societat per a la Difusió del Llibre Català, passant per altres de vinculades a centres excursionistes (com els grups d'Amics del Llibre) o d'iniciativa personal (com l'engegada per Tasis, la Protectora del Llibre Català). Els propòsits de cadascuna eren molt variats, si bé els objectius incidien en un mateix àmbit: fomentar i generalitzar la lectura en català, a través d'iniciatives com les lectures públiques, l'aprenentatge i coneixement de la llengua, l'accés als llibres per mitjà de facilitats econòmiques, la creació de biblioteques,. . . |