| Resum: |
L'autora analitza els canvis que ha sofert la representació cultural de la dona des de finals del segle XIX, fet que ha provocat reformulacions no només en les estructures socials, sinó també en els models culturals i en els discursos ideològics respecte la dona. Es tracta d'allò que els americans anomenen com una "New Woman" i que també té repercussió en l'àmbit català. L'autora cita els exemples de Dolors Monserdà i de Carme Karr i constata el fet que a Catalunya es va produir, a partir del 1910, una sensibilització pública respecte la problemàtica de la dona. Una de les institucions claus en el desenvolupament d'aquesta modernització va ser l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, dirigit per Francesca Bonnemaison, que proposà el següent ideal de dona: catalanista, portadora de valors culturals tradicionals i catòlics i que es preocupa per la maternitat i els temes domèstics, però, això sí, amb la introducció de certs reajustaments ideològics i pràctics de cara a la racionalització del seu treball. |
visitant ::
identificació
;
Karr, Carme 
