Resum: |
Jordi Puntí llegeix la novel·la de Porcel com una mena de "patchwork" de quadres literaris en el qual hi poden conviure la narració èpica d'una batalla, la prosa d'una carta amorosa o un inventari de la situació dels deportats a l'illa. Com que, segons l'autor, la tradició literària catalana no té un model que faci versemblant la narració de fets de principis del dinou, Puntí afirma que Baltasar Porcel, per tal de construir la seva novel·la, es remet al model d'expressió francesa, a l'estil de Víctor Hugo. Tot i que, en aquest sentit, l'autor considera que la novel·la està força ben escrita, critica el fet que l'obra sembla haver estat feta amb una certa pressa (o "deixadesa", diu) atesos els errors de llengua exemplificats per l'autor de la ressenya. |