| Abstract: |
Todó parteix de l'anècdota que un amic seu, l'escriptor Ivan Tubau, fa una novel·la en castellà davant la consideració que el català emprat per escriptors i traductors és massa arcaitzant i poc proper a la llengua oral. A partir d'aquí, Todó reflexiona sobre el fet que, si bé la consideració és certa, els traductors tampoc poden caure en l'error invers, és a dir, escriure amb voluntat col·loquial de forma mecànica. Pel que fa al problema "real", l'autor constata les carències de la llengua catalana normativa en el camp de l'argot. |
guest ::
login
