Resum: |
L'autor recorda la iniciativa conjunta amb el poeta Anton Sala-Cornadó de fer trobades íntimes a casa de Joan Colomines per tal de donar sortida, en la clandestinitat, a les noves produccions de poesia catalana inèdita o bé a aquella publicada recentment, així com la d'autors acreditats. Colomines exposa que es pretenia dur a terme una iniciativa que esdevingués una mena de revista parlada de poesia en uns moments, en ple franquisme, que no eren gens favorables a tirar endavant una publicació impresa, i encara menys en català. Un gran nombre de poetes que escriuen durant el període 1959-1962, com és el cas de Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Brossa o Tomàs Garcés i un gran nombre de joves que tot just començaven el seu treball poètic, van prendre part en les sessions de lectura i crítica de poesia en la clandestinitat, anomenades "Barbolles poètiques" (un total de trenta-quatre sessions que Colomines repassa amb detall). A més, des de l'hivern del 1963 fins a la tardor de 1964, Joan Colomines, juntament amb Joaquim Molas, inicien una revista literària anomenada 'Poemes', tot i que, com a conseqüència de la censura franquista, només se'n van poder publicar vuit números. |