| Resum: |
L'article vol demostrar que la personalitat històrica de Catalunya es revifa durant la transició del segle XVIII al XIX, com una continuació de la tendència historicista de la il·lustració i de l'Enciclopèdia. Des del 1844, i a partir d'una reivindicació constant del medievalisme (especialment de la recuperació de la figura de Guifré el Pilós com a símbol de l'autèntic heroi per a la independència nacional), el Romanticisme català s'instal·la definitivament i conflueix amb el medievalisme i la llegenda a l'hora de constituir la identitat nacional. A cavall entre història i llegenda, el romanticisme català s'alimenta d'un passat que inspira la creació de mites nacionals que encara perduren. |
visitant ::
identificació
el Pelós
