Resum: |
A partir de l'anàlisi del material existent a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, l'autor estudia el comportament dels intel·lectuals de Barcelona de finals del segle XIX que enllaça, al seu torn, amb el catalanisme i amb una filosofia que entronca amb Maurice Barrès, Hippolyte Taine i Ernest Renan. Aquestes influències es constaten en el pas del regeneracionisme utòpic al regeneracionisme científic i, ja més concretament, en la propensió manifesta cap a l'intevencionisme, un dels trets que millor defineix el món cultural català des de l'arrencada de la Restauració. Un intervencionsime d'arrels "europeistes" que, segons Casassas, es fonamenta en una triple estratègia: la voluntat d'independència cultural respecte la política cultural espanyola oficial; la identificació entre acció cultural i tasca patriòtico-particularista, i entre aquesta darrera i una iniciativa institucionalitzadora, i, finalment, la justificació constant de pertànyer al "segle del progrés". L'article es clou amb el ressò de la Gran Guerra i el xoc que suposa la Setmana Tràgica, que, si bé contribueix a llimar bona part de l'"utopisme" intervencionista, no esborra la identificació dels intel·lectuals barcelonins amb el catalanisme noucentista. |