| Resum: |
Melcion comença rebutjant les lectures massa superficials que genera l'obra de Calders que, en realitat, ofereix una oportunitat fantàstica de reflexionar sobre la narrativa. Així, un dels punts cabdals de la seva literatura és la reflexió sobre la relació entre realitat i percepció de la realitat i Melcion ho exemplifica a través de l'anàlisi de "La ratlla i el desig". El segon punt a destacar de la reflexió caldersiana és la presència ded l'absurd en la vida quotidiana, la presència de fets que s'escapen a la lògica i que, com a tals, no acceptem com a normals quan en realitat tampoc sabem en què es basa aquesta lògica. D'aquí sorgeixen els personatges caldersians que posen a prova constantment la seva capacitat de meravellar-se i que Melcion exemplifica a través del conte "Les mans del taumaturg", que escapa a tots els codis de lectura possibles (el realista, el del conte fantàstic, el del surrealista i el de la lògica convencional). El tercer tema que s'analitza de l'obra de Calders és el de la confusió entre la realitat i la representació de la realitat, que es produeix quan l'estereotip, la convenció, el tòpic, ocupen el lloc de la realitat tot suplantant-la. Aquest tema, s'exemplifica amb la lectura dels contes "El geni magiar" i "La verge de les vies", el segon dels quals reflexiona sobre l'art i la literatura com a representacions de la realitat que s'imposen a la realitat amb tot allò que tenen d'artifici; i aquesta és també la reflexió central de 'La Glòria del doctor Larén', novel·la en què Calders es qüestiona, des de dins mateix del gènere, els mecanismes de la narrativitat. I després d'explicar aquests aspectes bàsics de la narrativa caldersiana, Melcion analitza el mecanisme bàsic que permet vehicular-los: la ironia. I com a exemple se'ns mostra l'ús que en fa Calders a "L'honor a la deriva", conte en què, a més, es mostren les limi. |
visitant ::
identificació
(1912-1994) 
