| Resum: |
Zanetta pren per a analitzar el període de Rusiñol que denomina 'naturalista decadent', l'època de la seva primera estada a París, entre 1889 i 1893, en què la pintura de Rusiñol no es limita només a la descripció de la realitat, sinó que inclou una protesta contra un món que rebutja categòricament. Semblantment, la seva literatura d'aquesta època comença a mostrar una sensibilitat decadent. Així, Zanetta analitza els espais creats a 'Desde el Molino' que mostren clarament el decadentisme de Rusiñol i que es correponen perfectament als espais que ell mateix recrea en les seves pintures. I la mateixa correspendència pot trobar-se en els personatges literaris i pictòrics de Rusiñol (personatges atrapats en un món que els determina per sempre inevitablement i, com a conseqüència, caracteritzats per la decadència i la tristesa); en temes com la manca de comunicació, l'anonimat, la decadència social, moral i física; i en motius com el fred, l'humitat, la manca de llum, etc. |