Fecha: |
1997 |
Resumen: |
L'autor constata el silenci dels historiadors a l'hora de tractar la divisió maniquea i racista de les llengües europees, tema omnipresent en els escrits lingüístics del segle XVIII. Per donar una visió general de la qüestió, l'autor tracta els temes canònics de la Lingüística setcentista tal i com queden reflectits en les diverses històries de la lingüística, i com els pensadors lingüístics vinculats a l''Encyclopédie' contribuïren a configurar "la filosofia de la divisió" mitjançant pseudoargumentacions intralingüístiques i extralingüístiques. S'ocupa especialment de la gènesi dels següents temes silenciats o amagats: el problema dels noms generals o comuns que mostra la filiació textual de les idees; l'ordre natural del llenguatge (subjecte-verb-objecte) i la justifició interna de la divisió lingüística, que postula el francès com a llengua que expressa adequadament el pensament en detriment del grec, el llatí i l'alemay, llengües que no segueixen aquest "ordre natural"; i el factor climàtic i els governs que justifiquen externament la divisió lingüística perquè són elements que determinen el tarannà d'un poble i influeixen en el tipus de llengua. Aquesta divisió neix, en darrer terme, amb una clara pretensió de modificar la realitat i, més en concret, amb l'afany de justificar un disseny polític i lingüístic per a la França revolucionària. |
Nota: |
Bibliografia (p. 117-118) |
Documento: |
Estudi |
Materia: |
Història de la lingüística ;
Filosofia ;
Llenguatge ;
Il·lustració ;
Francès ;
1700-1800 ;
Europa ;
1700C
Rivarol, Antoine
;
Vico, Giambattista
;
Condillac, Étienne de
;
Harris, James
;
Rousseau, Jean-Jacques
;
Grégoire, Henri
;
Locke, John
;
Du Marsais, César Chesneau
;
Beauzée, Nicolas
|
Publicado en: |
Llengua & Literatura. Barcelona, Núm. 8 (1997), p. 101-118 (Estudis i edicions) , ISSN 2013-9527 |