| Resum: |
L'autora s'aproxima a la qüestió de les preposicions en els circumstancials temporals des de la Gramàtica Cognitiva, marc teòric que permet descobrir la base metafòrica que fonamenta l'organització temporal de les llengües. Per a l'estudi de la semàntica de les referències temporals del català, especialment les que fan una funció anàloga a la dels locatius espacials, l'autora parteix de la defensa d'una visió conceptual de la semàntica. Després de donar els principis de la metàfora conceptual, presenta l'espai com a organitzador del domini abstracte del temps i en destaca la influència de certs factors, com ara els condicionaments biològics i culturals dels parlants. Demostra que en català hi ha una visió estàtica i una visió dinàmica del temps, basades en metàfores diferents. Seguidament, analitza com, a través del valor semàntic de les preposicions "a" i "en, que codifiquen definicions bàsiques sobre l'espai, els objectes temporals convencionalitzats en la llengua prenen formes particulars, que pressuposen relacions conceptuals diferents. Estudia les expressions temporals i assenyala que diferències en l'organització conceptual del temps motiven les variacions en la forma sintàctica de les construccions. Finalment, suggereix que característiques espacials projectades als objectes temporals fonamenten els condicionaments pragmàtics per a l'ús de certes expressions temporals i posen de manifest la importància de l'experiència visual en la metàfora. |
visitant ::
identificació
