Aproximació cognitiva al complement indirecte en català

Data:	1996
Resum:	L'estudi vol demostrar que les funcions sintàctiques, especialment el complement indirecte en català, poden ser caracteritzades com a unitats simbòliques de la mateixa manera que la lingüística cognitiva estableix que els lexemes i morfemes són unitats simbòliques binàries entre el significat (unitat semàntica) i el significant (unitat fonològica). L'autor parteix del model cognitiu de l'enunciació per analitzar els CI prototípics (subcategoritzats pel verb i pertanyents a una estructura triargumental) i els CI menys usuals (en frases que es caracteritzen per tenir subjecte i CI però no complement directe, com és el cas de les oracions amb els verbs "agradar" i "telefonar").
Nota:	Bibliografia (p. 208-209)
Document:	Estudi
Matèria:	Complement directe ; Complement indirecte ; Subjecte ; Català ; Sintaxi ; Lingüística cognitiva
Publicat a:	Actes del Setè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996 (p. 191-209)

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2024-02-07