| Resum: |
L'article esbossa el context artístic en el qual va emergir la figura aïllada del dibuixant Pere Prat i intenta establir els factors que el van convertir en un artista marginal: d'una banda, el pes de la tradició paisagística local, que va ofegar artistes més polifacètics i de la categoria de Pere Prat; d'altra, el fet que la seva obra es pugui situar dins l'òrbita del Noucentisme, quan a Terrassa no hi ha un col·lectiu plàstic que es pugui definir sota aquesta denominació. Finalment, la consideració del dibuix, en el seu vessant més humorístic, com un gènere menor, va contribuir a silenciar la seva obra. |