Confessions d'un dissident (1. Aracil íntim; i 2. Els 'progres')

Fecha:	1994
Resumen:	Aracil repassa els fets més destacats que l'han conduït a la seva situació actual: l'ambient de la Universitat de València al voltant de la figura de Joan Fuster, l'etapa com a professor a la Universitat de Barcelona i la ruptura definitiva el 1987, la topada amb la direcció d'Òmnium Cultural arran d'una petició d'ajut per al Congrés Mundial de Sociologia, la creació i abandó del Grup Català de Sociolingüística. . . Des del sentiment d'estar completament sol actual, Aracil comenta la importància de Jaume Vicens Vives i opina sobre el catalanisme. En la segona part d'aquestes confessions íntimes, Aracil repassa l'aparició, les característiques, les actituds i la instal·lació en la burocràcia dels anomenats "progres", revisant el procés històric que va des de la guerra civil fins a l'actual democràcia.
Contiene:	Inclou i·lustracions
Documento:	Entrevista
Materia:	Estudiosos catalans ; Sociolingüística ; Català ; Ensenyament ; Universitats ; Catalanisme ; Polèmica ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Transició democràtica espanyola ; Marxisme ; Catolicisme ; 1958-1994 ; País Valencià ; Catalunya ; 1950L Aracil, Lluís V. ; Fuster, Joan (1922-1992) ; Vicens Vives, Jaume ; Universitat de València ; Universitat de Barcelona ; Òmnium Cultural
Publicado en:	El Temps. València, Any XI, Núm. 514; 515 (1994, 25 d'abril; 2 de maig), p. 42-52; 46-55 (Document) , ISSN 1130-8060

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Entrevistas

Registro creado el 2009-11-30, última modificación el 2023-09-09