| Resumen: |
March és considerat el primer poeta català que trenca amb la tradició trobadoresca. Hi ha un conjunt de mots, molt utilitzats en la lírica trobadoresca, que també apareixen en la poesia de March. Són mots com "mezura", "sen", "pretz", "valor", "mercè", "jovén" ("joventut", "jove" o "jovencell") i "joi". L'autor estudia el significat que aquests mots tenen a dins de la poesia de March. No només el significat d'aquests mots canvia en la poesia de March sinó que la metàfora feudal també perd terreny. Tot seguit, Costanzo Di Girolamo estudia els termes feudals que apareixen a la poesia de March: aventurer, cavaller, larguesa, obediença, vassall. . . March no usa mai aquests mots en relació amb la dama: els usa en relació amb l'amor. Quant als llocs omnipresents a la poesia trobadoresca (el locus amoenus), no apareixen gairebé mai a la poesia d'Ausiàs March. La poesia de March és plena d'adjectius que, a diferència de la poesia trobadoresca, no tenen una funció ornamental. Podem arribar a la conclusió que Ausiàs March es va allunyar conscientment de la tradició trobadoresca. Per a acabar de mostrar aquesta conclusió, Di Girolamo fa referència als mots "cortès", "gentil", "amor versus amor gentil" i "dolç". Finalment, destaca que March introdueix termes de camps semàntics que els trobadors no havien utilitzat. |
visitante ::
identificación
